Les aigües termals

Capítol 2

Convidats: Joan Albert Montané – Josep M. Beal – Antoni Vidal – Carles Magdaleno – Avelina Besolí – Estanislau Sangrà

Imatges d’arxiu : Arxiu històric d’Escaldes-Engordany – Arxiu Nacional d’Andorra – Família Tomàs-Baldrich

El nom d’Escaldes ja ens indica que hi ha aigua calenta. Els primers assentaments es van fer al voltant de l’aigua termal que sorgia del subsol.

Des de l’Edat Mitjana aquesta aigua ha estat un recurs que s’ha aprofitat per diferents activitats, amb respecte i sense malmetre l’entorn natural.

A partir dels anys 30 del segle XX les aigües termals van ser determinants pel creixement del turisme i el comerç de la parròquia, el primer que es va desenvolupar al país.

Avui el Joan Albert Montané, el Josep M. Beal, l’Antoni Vidal, l’Estanislau Sangrà, l’Avelina Besolí i el Carles Magdaleno ens expliquen la importància que tenen de les aigües termals per Escaldes-Engordany i com s’ha treballat per utilitzar aquest recurs natural en benefici de la parròquia.

El costum de beure aigua termal, tot i l’olor i la presència d’alguns elements nocius, està molt arrelat pels beneficis i les propietats saludables que tenen aquestes aigües, com ens explica l’Antoni Vidal i el Carles Magdaleno. L’Avelina Besolí també recorda que sempre ha begut aigua termal amb finalitats curatives.

Els monjos benedictins de Montserrat van veure el potencial de les aigües termals i ràpidament es van convertir en un reclam turístic que va contribuir a l’aparició dels primers hotels a la part alta d’Escaldes. Després la parròquia va fer front als canvis del turisme amb la construcció de Caldea, i els propietaris d’hotels i de comerços també van haver d’evolucionar i fer noves propostes turístiques.

Galeria